Ha arribat el dia de la major festa de la sardana a Malgrat. Aprofitem-ho. És el dia que hem d’expressar el nostre més gran compromís en la dansa que s'hauria de denominar nacional de Catalunya. I a més, hauríem de fer l'esforç de gaudir-ne com mai aquest dia.
La sardana necessita que l'estimem amb el cor, tant se val com, o de quina manera sigui, s'ha d'estimar. Els sardanistes tenim la idea que si no es fa a la nostra manera ja no só sardanes, i això no és correcte. A un fill mai se li pot tancar la porta per dolent que sigui.
La sardana també necessita que l'escoltem. Té mil formes, mil matisos i els tenim que retenir tots, no podem perdre'n cap d'ells. Tant li fa que sigui clàssica com contemporània, balladora o de concert, de deu, de set o de dues tirades, això no importa. El que sí importa és que sempre és atractiva, moderna, jove, brillant, engrescadora, joiosa i una llarga corrua d'adjectius que en podria fer milions d'escrits.
També necessita que la defensem, ja que si no ho fem nosaltres qui ho farà?. Necessita que la defensem davant de les autoritats que moltes vegades se'n obliden de la seva existència. Davant dels intransigents, que es pensen que nomes ells tenen la veritat. Davant dels que no la coneixen, que diuen que sempre sona igual. Davant de nosaltres mateixos que ens creiem que es l'únic que hi ha al món, quan hi ha moltes formes d'expressió i amb molt mes públic al darrera.
En definitiva la sardana necessita que tots el sardanistes, i dic tots, sense exclusió de cap, ens posem les piles per continuar buscant la manera de fer-la cada dia, cada minut, més i més gran, en els aplecs, les ballades, els concerts, els concursos, les composicions, en els compromisos, en qualsevol de les històries entorn seu, que es facin. Tenim de ser militants sardanistes cada dia de la nostra vida. Hem d'exigir el reconeixement que es mereix, l'estatus que li correspon, el mèrit que té, però també nosaltres li hem de donar, perquè no només tenim drets si no que també tenim deures envers aquesta dansa que tantes alegries ens ha donat.
Només em resta felicitar-vos perquè els malgratencs, sé que aquest esforç ja el feu. I prova d'això n`és l'Aplec que avui presenteu.
Per molt anys i visca la sardana!
La sardana necessita que l'estimem amb el cor, tant se val com, o de quina manera sigui, s'ha d'estimar. Els sardanistes tenim la idea que si no es fa a la nostra manera ja no só sardanes, i això no és correcte. A un fill mai se li pot tancar la porta per dolent que sigui.
La sardana també necessita que l'escoltem. Té mil formes, mil matisos i els tenim que retenir tots, no podem perdre'n cap d'ells. Tant li fa que sigui clàssica com contemporània, balladora o de concert, de deu, de set o de dues tirades, això no importa. El que sí importa és que sempre és atractiva, moderna, jove, brillant, engrescadora, joiosa i una llarga corrua d'adjectius que en podria fer milions d'escrits.
També necessita que la defensem, ja que si no ho fem nosaltres qui ho farà?. Necessita que la defensem davant de les autoritats que moltes vegades se'n obliden de la seva existència. Davant dels intransigents, que es pensen que nomes ells tenen la veritat. Davant dels que no la coneixen, que diuen que sempre sona igual. Davant de nosaltres mateixos que ens creiem que es l'únic que hi ha al món, quan hi ha moltes formes d'expressió i amb molt mes públic al darrera.
En definitiva la sardana necessita que tots el sardanistes, i dic tots, sense exclusió de cap, ens posem les piles per continuar buscant la manera de fer-la cada dia, cada minut, més i més gran, en els aplecs, les ballades, els concerts, els concursos, les composicions, en els compromisos, en qualsevol de les històries entorn seu, que es facin. Tenim de ser militants sardanistes cada dia de la nostra vida. Hem d'exigir el reconeixement que es mereix, l'estatus que li correspon, el mèrit que té, però també nosaltres li hem de donar, perquè no només tenim drets si no que també tenim deures envers aquesta dansa que tantes alegries ens ha donat.
Només em resta felicitar-vos perquè els malgratencs, sé que aquest esforç ja el feu. I prova d'això n`és l'Aplec que avui presenteu.
Per molt anys i visca la sardana!
XAVIER TRESSERRAS
President de l'Agrupació d'aplecs sardanistes de les Comarques Gironines
