La Ciutat Pubilla de la Sardana és un municipi al qual se li han reconegut els seus mèrits i la seva tasca del foment i difusió de la sardana, i que es constitueix anyalment en la capital de la Diada de la Sardana. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960.
El foment de la sardana, tal com l'entenia l'Obra del Ballet Popular, conduïda en aquells moments per Josep Mainar i Pons, Lluís Moreno i Pallí, i Joan Bertran i Gargallo, tenia aleshores una dimensió patriòtica que amb el temps, i especialment a causa de l'adveniment de la democràcia i la recuperació de les institucions nacionals, s'ha convertit en més festiva en els darrers anys.
Des de 1988 també se celebra un aplec de nivell internacional a una altra localitat de fora de Catalunya a part de la designada "Ciutat Pubilla".
Entre els trets característics de cada proclamació, n'hi ha uns quants que han esdevingut consuetudinàriament i que s'han anat repetint cada any:
* Lliçó Magistral: S'ha encarregat a una alguna persona de la localitat de rellevància intel·lectual perquè fes un estudi de la sardana.
* Missatge al Món Sardanista: S'ha encomanat cada any a alguna persona rellevant de Catalunya que fes un comentari de com veu ell la sardana i la transmet.
* Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Per guardonar a persones que hagin destacat en cada conreu.
* Monument: Cada població ha aprofitat l'avinentesa per erigir un monument a la sardana.
* Sardana del Pubillatge: Sardana demanada a un compositor per cada pubillatge.
* Pubilla Universal de la Sardana: En cada edició s'ha escollit una donzella de la població perquè fos la pubilla (en els darrers anys s'ha substituït la pubilla pels sardanistes d'honor, que cada lloc opta segons el seu criteri).
* Les claus: Cada Ciutat Pubilla confecciona una clau que és col·locada al clauer que conté totes les de les diferents ciutats. Aquest clauer roman guardat per la ciutat durant l'any que ostenta el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.
Malgrat de Mar va ésser escollida Ciutat Pubilla de la Sardana l'any 2001
font: viquipèdia
El foment de la sardana, tal com l'entenia l'Obra del Ballet Popular, conduïda en aquells moments per Josep Mainar i Pons, Lluís Moreno i Pallí, i Joan Bertran i Gargallo, tenia aleshores una dimensió patriòtica que amb el temps, i especialment a causa de l'adveniment de la democràcia i la recuperació de les institucions nacionals, s'ha convertit en més festiva en els darrers anys.
Des de 1988 també se celebra un aplec de nivell internacional a una altra localitat de fora de Catalunya a part de la designada "Ciutat Pubilla".
Entre els trets característics de cada proclamació, n'hi ha uns quants que han esdevingut consuetudinàriament i que s'han anat repetint cada any:
* Lliçó Magistral: S'ha encarregat a una alguna persona de la localitat de rellevància intel·lectual perquè fes un estudi de la sardana.
* Missatge al Món Sardanista: S'ha encomanat cada any a alguna persona rellevant de Catalunya que fes un comentari de com veu ell la sardana i la transmet.
* Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Per guardonar a persones que hagin destacat en cada conreu.
* Monument: Cada població ha aprofitat l'avinentesa per erigir un monument a la sardana.
* Sardana del Pubillatge: Sardana demanada a un compositor per cada pubillatge.
* Pubilla Universal de la Sardana: En cada edició s'ha escollit una donzella de la població perquè fos la pubilla (en els darrers anys s'ha substituït la pubilla pels sardanistes d'honor, que cada lloc opta segons el seu criteri).
* Les claus: Cada Ciutat Pubilla confecciona una clau que és col·locada al clauer que conté totes les de les diferents ciutats. Aquest clauer roman guardat per la ciutat durant l'any que ostenta el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.
Malgrat de Mar va ésser escollida Ciutat Pubilla de la Sardana l'any 2001
font: viquipèdia
