El 2008 serà recordat per molts sardanistes i els agrupaments d’esbarts com l’any del canvi de la junta directiva de l’Obra del Ballet Popular, una institució que en els anys de la postguerra va servir de resguard a moltes petites entitats sardanistes, agrupaments d’esbarts i algunes entitats de la cultura popular catalana que en el temps més repressiu de la dictadura franquista les volia incorporar obligatòriament a la disciplina d’ Educación i Descanso.
En el transcurs dels anys l’Obra del Ballet Popular va instaurar i promocionar els principals certàmens sardanístics i de dansa tradicional, que en aquell temps ens servien per iniciar la recuperació de la nostra cultura que estava perseguida. L’any 1960 Girona va ser proclamada la primera Ciutat Pubilla de la Sardana, una proclamació tant restringida per les autoritats opressores de la nostra cultura, que no van autoritzar que es construïssin dos dels símbols més importants del pubillatge: el monument de la Sardana i la Clau de la Ciutat”.
El resultat de tots aquets anys a estat el d’una entitat capdavantera entre les dedicades a la cultura popular i tradicional catalana: un total de 47 ciutats pubilla de la sardana, proclamades; fins a 51 trobades d’esbarts dansaires a Montserrat, han instaurat i atorgat anualment els premis de la sardana i de la dansa a persones que n’eren mereixedores i van instaurar a Montserrat el monument de la Sardana i de la dansa al camí dels Degotalls.
El 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir a l’Obra del Ballet Popular la Creu de Sant Jordi, per l’exemplar trajectòria en defensa de la Cultura Catalana.
L’ultima junta que va dirigir l’entitat havia estat elegida l’any 1989 i amb alguns canvis de les persones que la formaven i va arribar fins al 2007, any que van decidir dissoldre l’entitat i traspassar-ne les competències a les dues entitats que actualment son més representatives en la feina que fins ara feia l’Obra del Ballet Popular: els certàmens sardanistes, a la Federació Sardanista de Catalunya, i els de dansa a l’Agrupament d’Esbarts.
L’assemblea de dissolució no es va consolidar per dos vots de diferència i llavors se’n va convocar una altra per elegir una junta per dirigir l’entitat. Es van presentar dues candidatures una de la Federació Sardanista de Catalunya que jo presideixo i l’altra una que estava formada per un agrupament d’esbarts. El resultat va ser majoritari a favor de la junta presentada per Federació Sardanista, que va ser l’elegida i serà la junta que d’ara endavant dirigirà, l’Obra del Ballet Popular
Com a president de la Federació he acceptat aquest nou repte. Confio que tant per part dels sardanistes com dels dansaires d’esbarts tindré el suport necessari per tirar endavant aquesta nova singladura.
Vull donar les gràcies a els organitzadors del 34è Aplec de la Sardana de Malgrat de Mar per la gentilesa que han tingut de deixar-me explicar en aquest butlletí el resultat de l’assemblea i elecció d’una nova junta directiva per dirigir l’Obra del Ballet Popular.
En el transcurs dels anys l’Obra del Ballet Popular va instaurar i promocionar els principals certàmens sardanístics i de dansa tradicional, que en aquell temps ens servien per iniciar la recuperació de la nostra cultura que estava perseguida. L’any 1960 Girona va ser proclamada la primera Ciutat Pubilla de la Sardana, una proclamació tant restringida per les autoritats opressores de la nostra cultura, que no van autoritzar que es construïssin dos dels símbols més importants del pubillatge: el monument de la Sardana i la Clau de la Ciutat”.
El resultat de tots aquets anys a estat el d’una entitat capdavantera entre les dedicades a la cultura popular i tradicional catalana: un total de 47 ciutats pubilla de la sardana, proclamades; fins a 51 trobades d’esbarts dansaires a Montserrat, han instaurat i atorgat anualment els premis de la sardana i de la dansa a persones que n’eren mereixedores i van instaurar a Montserrat el monument de la Sardana i de la dansa al camí dels Degotalls.
El 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir a l’Obra del Ballet Popular la Creu de Sant Jordi, per l’exemplar trajectòria en defensa de la Cultura Catalana.
L’ultima junta que va dirigir l’entitat havia estat elegida l’any 1989 i amb alguns canvis de les persones que la formaven i va arribar fins al 2007, any que van decidir dissoldre l’entitat i traspassar-ne les competències a les dues entitats que actualment son més representatives en la feina que fins ara feia l’Obra del Ballet Popular: els certàmens sardanistes, a la Federació Sardanista de Catalunya, i els de dansa a l’Agrupament d’Esbarts.
L’assemblea de dissolució no es va consolidar per dos vots de diferència i llavors se’n va convocar una altra per elegir una junta per dirigir l’entitat. Es van presentar dues candidatures una de la Federació Sardanista de Catalunya que jo presideixo i l’altra una que estava formada per un agrupament d’esbarts. El resultat va ser majoritari a favor de la junta presentada per Federació Sardanista, que va ser l’elegida i serà la junta que d’ara endavant dirigirà, l’Obra del Ballet Popular
Com a president de la Federació he acceptat aquest nou repte. Confio que tant per part dels sardanistes com dels dansaires d’esbarts tindré el suport necessari per tirar endavant aquesta nova singladura.
Vull donar les gràcies a els organitzadors del 34è Aplec de la Sardana de Malgrat de Mar per la gentilesa que han tingut de deixar-me explicar en aquest butlletí el resultat de l’assemblea i elecció d’una nova junta directiva per dirigir l’Obra del Ballet Popular.
Bartomeu Duran
president de la FSC: i de l’OBP
