dissabte, 19 de setembre de 2009

Malgrat de Mar, 35è Aplec de la Sardana

És possible que quan els sardanistes llegeixin aquest butlletí el Govern de la Generalitat de Catalunya ja hagi nomenat la sardana, dansa nacional de Catalunya. Probablement aquest merescut nomenament estarà present en molts dels actes que les entitats sardanistes estant programant al llarg de tot l’any, cosa que posa punt i final a la ja llarga polèmica de la pregunta. “Per què demanem que la sardana sigui declarada dansa nacional de Catalunya si tothom ja sap que ja l’és?”.
És veritat. Tothom creu que ja l’és però “s’ha investigat molt” i no està escrit enlloc ni tenim cap document que confirmi aquest nomenament honorífic de tots els governs que a tingut el nostre país. Només hem aconseguit trobar un document de la Generalitat republicana que nomena la cobla La Principal de la Bisbal Cobla Oficial de la Generalitat.

Al llarg dels anys el poble català a rebut moltes batzegades per culpa de la “seva obstinació a mantenir...” mantenir ben vius els seus signes d’identitat, que l’identifiquen com un poble que és diferent i reconegut per tot el món. I precisament per aquestes diferències (nació, llengua, senyera, himne, sardana, cultura i moltes altres més) ha quedat ben demostrat que encara està viu.

La sardana no és només una dansa que fa ballar una part molt importat dels catalans, és la manera d’expressar-se que té un poble que no vol morir. La sardana és democràtica, està oberta a tothom sense marcar cap diferència. La poden ballar els pobres, els rics, els nens els adults els avis els joves els negres, els blancs. Sense cap distinció d’edat ni de raça.

La sardana és música, i és la forma musical que marca la diferència de la resta dels pobles. Posem un exemple, “Àustria té el vals com a dansa identificativa” i molts altres països també tenen balls i danses que els identifiquen amb una música que en escoltar-la tothom n’identifica les notes amb el país d’origen. Avui la música de la sardana ha estat presentada i reconeguda en molts llocs d’ Europa, als Estats Units d’Amèrica i al Canadà.

Existeixen formacions de cobles formades a França, Holanda, l’Argentina, Cuba i n’hi ha en procés de formació en altres llocs de tot el món.

La sardana és una reconeguda manera de fer exercici gimnàstic que serveix per mantenir el cos en un estat més elàstic. A més,tothom sap que per ballar sardanes i cal que una o diverses persones comptin i reparteixin els punts que té cada tirada per acabar correctament. Això encara que sembli difícil, no es gens complicat: nomes cal seguir el compàs de la música i fer l’exercici mental, que també és mol beneficiós per al cervell.

Trobaríem moltes més explicacions sobre els avantatges que comporta ballar sardanes, però ara el que cal és ballar-les. Ballar-les assistir als concerts, concursos, aplecs i a totes les manifestacions sardanistes perquè d’aquesta manera defensarem la nostra petició.

Moltes gràcies als amics i organitzadors de l’Aplec de Malgrat de Mar per la gentilesa que tenen tots els anys de deixar-me escriure unes notes en el seu butlletí i també per la magnífica labor que estan fent per a la difusió de la sardana a les seves contrades. Cal felicitar-los , però ara la sardana ens necessita a tots, a tots sense cap excepció. Ara ha arribat l’hora que cal fer el do de pit.

Que el 35è Aplec de la Sardana sigui tant exitós com han estat els altres que l’han precedit .

Bartomeu Duran i Olaria
President de la Federació Sardanista de Catalunya