agrupació sardanista malgratenca La Barretina

Concurs de Colles Improvisades 2011

2011-11-25T08:16:00.001+01:00

Properes activitats sardanistes

2011-10-26T07:18:00.000+02:00

Dissabte 3 de desembre

“100x100 Bisbal, la Principal en concert”

Auditori de Barcelona, 21h

Sortida en autocar a les set de la tarda

Arribada dotze de la nit

Preu per persona: 20€ socis - No socis 22€

Dijous 8 de desembre

Concurs de Colles Improvisades

Parc de Can Campassol (matí), Principal del Llobregat

Pavelló Germans Margall (tarda), doble audició de sardanes amb la Jovenívola de Sabadell i la cobla Principal del Llobregat

Final de festa amb galetes i moscatell per a tothom

Diumenge 18 de desembre

Concert de cloenda dels 10 anys del Pubillatge

Centre Cultural, cobla Ciutat de Girona, Coral Atzavara, colla sardanista Antaviana

Loteria de Nadal

2011-09-29T19:01:00.001+02:00

ja tenim a la venda la Loteria de Nadal, amb el número:

90317

Exposició de pintures

2011-09-28T07:09:00.002+02:00

Amb motiu dels actes de celebració del 10è aniversari de la proclamació de Malgrat de Mar com a Ciutat Pubilla de la Sardana, aquest dilluns hem inaugurat una exposició de quadres que podeu veure a la Capella de l'Antic Hospital, al carrer de Passada.

Les pintures estan fetes per membres del Cercle Artístic Malgratenc.

16ena Nit de Festa Major

2011-07-22T04:55:00.002+02:00

clic damunt la imatge per veure-la en gran

Programa Aplec 2011

2011-06-22T06:52:00.002+02:00

feu clic damunt les imatges per veure-les en gran

Diada del soci 2011

2011-06-05T07:15:00.000+02:00

Ens plau comunicar-vos els actes que se celebraran el dia 19 de juny:

A les 12h, celebració d'una missa amb l'acompanyament de la Coral Atzavara i la Colla Sardanista Infantil de l'Agrupació.

A continuació, desplaçament al Monument a la Sardana on es farà una Ofrena Floral per commemorar la Diada Universal de la Sardana.

Seguidament ens desplaçarem al restaurant Celmar "Ca la Cèlia".

Tot seguit Dinar de Germanor.

A les 20h, a la plaça d'Anselm Clavé, Audició de sardanes amb
la Cobla Iluro

Menú del dinar

Primer:
- Amanida de peix i marisc (amb peixos marinats de la casa)
i Vinagreta de Módena amb fruits secs

Segon, a escollir:
- Tronc de lluç de palangre amb broqueta de llagostins i de bisqué de cranc (marinera)

- 1/2 espatlla de xai al forn amb guarnició

Postres:
Pastís d'Aniversari

Celler:
- Vi rosat Cabernet Saubignon d'en J.Sardà
- Cava J. Sardà Brut Nature Reserva
- Aigües minerals i cafès

Preu per persona:
28 euros socis / 30 euros No socis

Menú infantil:
15 euros

Telèfons informació:
Montserrat Clapés 93 761 18 56
Dolors González 93 765 34 47

10 anys de Pubillatge

2011-04-01T17:45:00.000+02:00

Dimecres dia 13 d'abril, a 2/4 de 9 del vespre, inaugurem una exposició de fotografies a la biblioteca la Cooperativa, amb motiu de la commemoració del 10è aniversari del Pubillatge de Malgrat de Mar.
Durant l’acte es presentarà el cartell de l'Aplec d'enguany, obra del pintor malgratenc Joan Farrè.
L'exposició estarà oberta fins el dia 30 d'abril.

Agenda sardanista 2011

2011-03-18T11:39:00.005+01:00

Dia 26 març
FIRA D’ENTITATS Parc de Francesc Macià

Dia 28 maig
SARDANA DE L’ANY - Granollers

Dia 19 juny
DIADA UNIVERSAL DE LA SARDANA
DIADA DEL SOCI Cobla Iluro 7 tarda

Dia 3 juliol
BALLADA D’ESTIU Cobla Principal - Escala

Dia 10 juliol
BALLADA D’ESTIU Cobla Iluro

Dia 17 juliol
BALLADA D’ESTIU Cobla Rossinyolets

Dia 24 juliol
BALLADA D’ESTIU Cobla principal Escala

Dia 31 juliol
BALLADA D’ESTIU Cobla baix Empordà

Dia 7 agost
HAVANERES

Dia 13 agost
NIT DE FESTA MAJOR Principal del Llobregat

Dia 21 agost
BALLADA D’ESTIU Cobla Thermalenca

Dia 28 agost
BALLADA D’ESTIU Cobla Baix Empordà

Dia 1 d’octubre
REVETLLA D’APLEC
Concert amb la Cobla Jovenívola de Sabadell
Centre Cultural a les nou de la nit

Dia 2 d’octubre
XXXVII APLEC
PARC DE FRANCESC MACIA
Cobles: Els Montgrins, Jovenívola de Sabadell, Principal del Llobregat, Ciutat de Girona

Dia 8 desembre
CONCURS COLLES IMPROVISADES
Doble ballada
matí Parc de Can Campassol
tarda Pavelló Germans Margall
Cobles: Jovenivola de Sabadell i Principal del Llobregat

Dia 18 desembre
CONCERT 10 ANYS DE PUBILLATGE
Centre Cultural
Ciutat de Girona
a les set de la tarda

Totes les ballades d’estiu es celebraran a la plaça d’Anselm Clavé a les 8 del vespre, excepte les indicades.

La Nit de Festa Major se celebrarà al Parc de Can Campassol, a les 9 de la nit.

Curs de sardanes i sortida

2011-03-15T17:08:00.001+01:00

Curset infantil de sardanes

Durant el mesos d’abril, maig i juny es durà a terme una nova edició del curset per aprendre a ballar sardanes, adreçat als nens i nenes. El curs es farà al parc de Can Campassol tots els dissabtes de quatre a cinc de la tarda.

Sortida a Granollers

El dia 28 de maig, des d’agrupació organitzem un autocar per anar a Granollers, on tindrà lloc un concert per a escollir la Sardana de l’Any.

Per a més informació i reserves podeu trucar al 93 761 18 56

L'Aplec 2010

2010-11-08T19:20:00.003+01:00

Programa d’activitats del mes de desembre

2010-10-20T11:39:00.001+02:00

Dimecres dia 8 de desembre
XXXVIIIè Concurs de Colles Improvisades
11:30h
Audició de sardanes amb la cobla Jovenívola de Sabadell al parc de Can Campassol.
En el decurs de la ballada es celebrarà el concurs de colles.
17:00h
Doble ballada de sardanes, amb les cobles Principal del Llobregat i Jovenívola de Sabadell.
La doble ballada es celebrarà al Pavelló Germans Margall.
Acabarem amb galetes i moscatell per tots els assistents.

Diumenge dia 19 de desembre
XXè Concert de Santa Llúcia
18:00h
lloc: Centre Cultural
Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona

L’Aplec de la Sardana 2010

2010-08-30T13:55:00.001+02:00

El dia 3 d’octubre celebrem la nova edició de l’Aplec de la Sardana a Malgrat de Mar. Es farà al parc Francesc Maciá.
La nit abans, hi haurà la tradicional Revetlla de l’Aplec, al Centre Cultural.
No cal dir que us hi esperem a tots i totes.

Us podeu descarregar la programació fent clic aquí

Homenatge a l'Avi Xaxu

2010-08-02T17:49:00.002+02:00

Enguany, es commemora el 140è aniversari del naixement del compositor Josep Vicens i Juli, conegut popularment com l’Avi Xaxu. Durant molts anys, el músic va establir fortes arrels a Malgrat de Mar i amb la seva gent. És per això, que des de l’agrupació sardanista hem organitzat un sopar popular per celebrar l’aniversari de l’avi Xaxu. Es farà el dia 7 d’agost al parc de Can Campassol, a les vuit del vespre. També hi haurà una ballada de sardanes, on hi sonaran algunes de les millors peces composades pel mateix Avi Xaxu.

per més informació: 93 761 18 56

Concert de Música per a Cobla a Peralada

2010-06-02T21:34:00.002+02:00

Des de l'Agrupació Sardanista Malgratenca la Barretina, organitzem una sortida en autocar per anar al 17è Concert de Música per a Cobla a Peralada, el dia 17 de juliol.
Al concert hi intervindran la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, en Carlos Santos i el Sextet de Tenores.

les places són limitades.

més informació: 937 611 856 Montserrat

"L'art de compondre una sardana"

2010-04-19T04:52:00.002+02:00

Disc i cartell

2010-04-14T12:54:00.003+02:00

recordeu que aquest diumenge dia 18 d'abril presentem el disc "L'Art de compondre", de la compositora Montserrat Pujolar. També mostrarem el cartell oficial de l'Aplec d'enguany, que és obra del pintor local Joan Farré.
L'acte es farà al primer pis de la SCR La Barretina Vermella i començarà a les 11 del matí.

Hi esteu tots convidats!

Diada del Soci 2010

2010-03-31T09:41:00.003+02:00

El dia 18 d'abril, a l'Agrupació Sardanista Malgratenca La Barretina celebrem una nova trobada amb tots els socis. Ho farem amb tot un seguit d'actes que començaran a les 10 del matí amb una missa, amb l'acompanyament de la Colla Sardanista Antaviana. Una hora més tard, a les 11, presentarem en societat el nou cd de la compositora Montserrat Pujolar. La presentació del disc tindrà lloc a la sala de La Barretina Vermella i comptarà amb la presència de la seva autora. Durant l'acte, també es mostrarà el cartell que anunciarà la nova edició de l'Aplec de la Sardana, obra del pintor local Joan Farré.
De cara al migdia, els socis ens desplaçarem fins al Monument de la Sardana per fer la tradicional ofrena floral amb motiu de la Diada.
La celebració de la Diada del Soci Sardanista finalitzarà amb un dinar de germanor al restaurant Ca la Cèlia de Malgrat de Mar.

preu del menú: 33 euros (socis) 36 euros (no socis)
preu menú infantil: 15 euros

més informació: Montserrat 93 761 18 56 - Dolors 93 765 34 47

cursets de sardanes

2010-02-27T16:55:00.000+01:00

Ja hem posat en marxa una nova edició del curs per aprendre a ballar sardanes. Està adreçat als adults, es farà al segon pis de la SCR La Barretina Vermella i començarà dissabte dia 13 de març. Les classes tindran una hora de durada, de set de la tarda a vuit del vespre, i s’ensenyarà ballar, comptar i repartir.
Aquesta temporada també farem un curset de sardanes per als menuts. Cal trucar al telèfon 937 611 856 i se us facilitarà informació al respecte.

Carnaval 2010

2010-02-27T16:45:00.002+01:00

El Concurs de Colles Improvisades en imatges

2009-12-18T11:15:00.003+01:00

"Pinsans i caderneres" guanya el 37è Concurs de Colles Improvisades

2009-12-08T22:46:00.001+01:00

37è Concurs de Colles Improvisades

2009-11-23T20:08:00.002+01:00

clic damunt la imatge per veure-la en gran

Dimarts dia 8 de desembre Malgrat de Mar acull un any més el Concurs de Colles Improvisades. Amb aquesta edició ja en sumen trenta-set. El concurs es farà durant la celebració de la Festa Major de Sant Nicolau. S’ha dividit en dues parts. La primera començarà a dos quarts de dotze del migdia al parc de Can Campassol. Després, continuarà al pavelló Germans Margall a partir de les cinc de la tarda.
Les colles sardanistes participants -formades per cinc o sis parelles- es podran inscriure just abans de començar el concurs -al mateix parc- i hauran de ser colles que no hagin format part en cap dels concursos oficials que s’han celebrat al llarg de l’any.
Hi haurà premis per a tots els qui participin a la Sardana de Lluïment.
Enguany, les cobles escollides per al concurs han estat les mateixes de l’any passat: la Jovenívola de Sabadell i la Principal del Llobregat, que faran sonar sardanes de Conrad Saló, Josep Cassú i el malgratenc Pep Busquets, entre d’altres.
Amb l’edició d’aquest concurs i el Concert de Santa Llúcia del dia 20 de desembre, l’agrupació sardanista de Malgrat de Mar tanca les activitats programades per aquest 2009.

font: MC

felicitacions

2009-11-16T17:21:00.004+01:00

Des de l’agrupació, volem felicitar als balladors malgratencs que formen part de les colles Sardanista Anhel (Esparraguera-Tordera) i Antaviana Jove.
Sardanista Anhel ha estat proclamada subcampiona del concurs Catalunya de Sardanes, celebrat aquest diumenge dia 15 de novembre a Arenys de Munt.
Antaviana Jove, s’ha endut el primer premi del Campionat Territorial de les Comarques Barcelonines.

Santa Llúcia

2009-11-14T08:15:00.001+01:00

19è Concert de Santa Llúcia a Malgrat de Mar. Diumenge dia 20 de desembre al Centre Cultural, a les vuit del vespre. Amb les cobles: Sant Jordi i Ciutat de Barcelona. Venda anticipada d’entrades.

L'Aplec de tothom 2009

2009-10-30T19:05:00.005+01:00

La nit i el dinar de l'Aplec

2009-10-10T19:19:00.004+02:00

Malgrat de Mar, 35è Aplec de la Sardana

2009-09-19T13:27:00.003+02:00

És possible que quan els sardanistes llegeixin aquest butlletí el Govern de la Generalitat de Catalunya ja hagi nomenat la sardana, dansa nacional de Catalunya. Probablement aquest merescut nomenament estarà present en molts dels actes que les entitats sardanistes estant programant al llarg de tot l’any, cosa que posa punt i final a la ja llarga polèmica de la pregunta. “Per què demanem que la sardana sigui declarada dansa nacional de Catalunya si tothom ja sap que ja l’és?”.
És veritat. Tothom creu que ja l’és però “s’ha investigat molt” i no està escrit enlloc ni tenim cap document que confirmi aquest nomenament honorífic de tots els governs que a tingut el nostre país. Només hem aconseguit trobar un document de la Generalitat republicana que nomena la cobla La Principal de la Bisbal Cobla Oficial de la Generalitat.

Al llarg dels anys el poble català a rebut moltes batzegades per culpa de la “seva obstinació a mantenir...” mantenir ben vius els seus signes d’identitat, que l’identifiquen com un poble que és diferent i reconegut per tot el món. I precisament per aquestes diferències (nació, llengua, senyera, himne, sardana, cultura i moltes altres més) ha quedat ben demostrat que encara està viu.

La sardana no és només una dansa que fa ballar una part molt importat dels catalans, és la manera d’expressar-se que té un poble que no vol morir. La sardana és democràtica, està oberta a tothom sense marcar cap diferència. La poden ballar els pobres, els rics, els nens els adults els avis els joves els negres, els blancs. Sense cap distinció d’edat ni de raça.

La sardana és música, i és la forma musical que marca la diferència de la resta dels pobles. Posem un exemple, “Àustria té el vals com a dansa identificativa” i molts altres països també tenen balls i danses que els identifiquen amb una música que en escoltar-la tothom n’identifica les notes amb el país d’origen. Avui la música de la sardana ha estat presentada i reconeguda en molts llocs d’ Europa, als Estats Units d’Amèrica i al Canadà.

Existeixen formacions de cobles formades a França, Holanda, l’Argentina, Cuba i n’hi ha en procés de formació en altres llocs de tot el món.

La sardana és una reconeguda manera de fer exercici gimnàstic que serveix per mantenir el cos en un estat més elàstic. A més,tothom sap que per ballar sardanes i cal que una o diverses persones comptin i reparteixin els punts que té cada tirada per acabar correctament. Això encara que sembli difícil, no es gens complicat: nomes cal seguir el compàs de la música i fer l’exercici mental, que també és mol beneficiós per al cervell.

Trobaríem moltes més explicacions sobre els avantatges que comporta ballar sardanes, però ara el que cal és ballar-les. Ballar-les assistir als concerts, concursos, aplecs i a totes les manifestacions sardanistes perquè d’aquesta manera defensarem la nostra petició.

Moltes gràcies als amics i organitzadors de l’Aplec de Malgrat de Mar per la gentilesa que tenen tots els anys de deixar-me escriure unes notes en el seu butlletí i també per la magnífica labor que estan fent per a la difusió de la sardana a les seves contrades. Cal felicitar-los , però ara la sardana ens necessita a tots, a tots sense cap excepció. Ara ha arribat l’hora que cal fer el do de pit.

Que el 35è Aplec de la Sardana sigui tant exitós com han estat els altres que l’han precedit .

Bartomeu Duran i Olaria
President de la Federació Sardanista de Catalunya

Missatge singular

2009-09-19T13:24:00.002+02:00

Com cada vespre en arribar a casa, amb gest rutinari, l’Àngel va obrir la bústia per retirar la correspondència, o millor dit, la paperassa propagandística que s’hi emmagatzemava malgrat el rètol de “no volem publicitat”, i les cartes del banc, sempre temudes i negatives. Perquè, del que se’n pot dir correspondència, feia molt de temps que ja no en rebia. Ningú li enviava cap carta ni ell havia d’escriure a ningú. Aquell dia, però, un sobre de color blau cel es distingia d’entre uns quants sobres blancs identificats amb l’inconfusible logo del banc. Mentre pujava per l’ascensor se’l mirà encuriosit pensant que es podia tractar d’algun error, de la possibilitat que la missiva anés dirigida a algun altre estadant de l’immoble. Però no, era ben evident que anava dirigida a ell. Ho deixava ben clar la lectura d’una breu i significativa frase: “Aquest sobre conté un missatge singular per a l’Àngel Delmàs”. Obrí la porta del pis, llençà la publicitat a la paperera del despatx, deixà sobre l’escriptori els sobres del banc i es concentrà en el sobre de color blau cel. No hi constava cap remitent. Cada vegada més intrigat obrí el sobre i n’extraié un full, també de color blau cel. El desplegà, se’l mirà, li donà la volta, i la seva perplexitat anà en augment en comprovar que al full de paper no hi havia res escrit. Fixant-s’hi bé però va observar que, en un extrem, al final d’una de les cares del full, hi havia dibuixada alguna cosa. S’ho va mirar amb atenció i, efectivament, es tractava d’un signe, millor dit, més aviat semblava una nota musical. Agafà una lupa del calaix i, malgrat no entendre massa de música, la identificà amb seguretat: es tractava de la clau de sol. El cor va començar a bategar-li amb força. Amb la mirada fixa al paper es va asseure a la cadira. Un lleuger tremolor de mans semblava donar moviment a la nota musical que donava sentit al singular missatge. I, de cop, la memòria li retornà una imatge que havia volgut esborrar per sempre. La imatge i el record d’aquell dia que el seu gran amor, la Marisol, la Sol, com ell l’anomenava, li va dir que el deixava per experimentar altres sensacions, per viure noves històries, per descobrir ignorades passions. Però que si la vida no li deparava el que ella esperava, des d’allà om fos, encara que haguessin transcorregut molts anys, un dia rebria un missatge singular com a prova de que, malgrat tot, ell encara era present a la seva vida. Un missatge només signat amb la clau de Sol. Perquè, després d’un tan llarg silenci, cap paraula tindria sentit. Només la música, aquella música que junts tantes vegades havien escoltat, seria capaç de trencar el silenci, de salvar distàncies i de fer vius els records.
Completament trasbalsat, l’Àngel s’aixecà lentament, es dirigí a l’equip de música i, amb un gest mecànic, habitual, premé el play. I la música estimada va unir, de nou, allò que un dia de nefast record, el destí va voler separar.

Narració inspirada en la sardana Missatge singular de Joan Jordi Beumala

Lluís Subirana

Joan Vergés i Sastre "Peixet"

2009-09-19T13:23:00.003+02:00

Va néixer a Malgrat de Mar el 16 de desembre del 1919 i ens va deixar el dia 1 de novembre de 1991 a Santa Cristina d’Aro.
La seva vocació musical li venia de ben petit i amb tant sols 14 anys ja va escriure la seva primera sardana, Antonieta, dedicada a l’Antònia Rabassa. Després, entre altres, Malgratenca, Amor Jove, Aplec a la font, Llibertat a Catalunya, Cançó del fadrí, Hostal mas Pi, de Calella a Tarragona...
La seva mare tenia la Fonda de la Peixeta, al carrer de Passada 14 de la nostra població, que motivà el seu renom de “Peixet”. Estudià piano amb Josep Ma Tarridas i composició amb J. Vicens i Juli “Xaxu”, fet que el motivà a organitzar i dirigir un cor juvenil.
Més endavant va ser membre de diverses orquestres internacionals, sempre com a mestre de piano, en algunes va arribar a ser director, cosa que el va dur a actuar sovint a l’estranger. La musica, el seu piano i la seva categoria artística el va portar a conèixer molts països : Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia, amb el nom artístic de Mestre LARESSY.

Un tango

2009-09-19T13:20:00.003+02:00

L'any passat durant la tarda de l'aplec, entre tota la gent que ballava enmig del parc Francesc Macià hi havia un grup de joves fent rotllana. S'hi varen passar quasi bé tota la tarda ballant i, cap al tard, ho van fer amb una sardana de punts lliures. Jo m’ho mirava des de les grades, veient com aquells nois i noies saltaven i ballaven al so de la sardana però d'una manera molt diferent a com ho feien la resta de rotllanes.
No massa lluny meu hi havia un amic que s'ho mirava en companyia d'un company seu. Quan aquells nois i noies estaven a punt d'acabar de ballar, el meu amic se'm va acostar i, picat per la curiositat, em va preguntar què era allò que estaven ballant al seu davant. Jo vaig intentar explicar al seu company i a ell, que allò que estava veient eren punts lliures. Que els punts lliures eren passos de sardanes inventats pels mateixos dansaires; que actualment hi ha un campionat on les colles només ballen punts lliures; que hi ha una entitat anomenada Unió de Colles Sardanistes de Catalunya que regula el que es pot fer i el que no dins dels punts lliures; que tot i aquesta regulació un punt lliure pot ser qualsevol cosa que es pugui ballar en més o menys rotllana i al so d'una sardana... Vaig estar una estona explicant-li una mica del funcionament d'aquesta variant sardanística força desconeguda pel públic en general. Durant tot aquest temps, el meu amic posava cara de sorpresa ja que no podia ni sospitar que tot allò existís, i el seu company callava mentre escoltava tota l'explicació. Quan més o menys havia acabat, el company del meu amic va dir que ho entenia perfectament tot fent-me la següent argumentació:
Ell era argentí, i ja feia alguns anys que estava aquí, a Catalunya. Al seu país d'origen el ball típic i tradicional és el tango, però durant uns anys va estar a punt de perdre's perquè va agafar molta mala fama. El ball només el practicava la gent gran del país, sobretot pels barris baixos, i era considerat “carca i carrincló” per a la resta d'argentins. Llavors varen sorgir una generació de ballarins que van començar a ballar-lo i sentir-lo d'una manera especial i quasi acrobàtica, que és com el coneixem avui en dia. Va estar tota una estona dient-me noms i cognoms de ballarins il·lustres i famosos, de gent que va impulsar aquell ball d'una manera impensable per tots els argentins, noms que, per desgràcia no vaig poder retenir en la meva memòria.
Aquell home que mai havia vist ballar sardanes, va veure en els punts lliures una mena d'evolució igual que va passar amb el tango en el seu país feia ja uns quants anys enrere. Aquell raonament tant simple fet per aquell immigrant em va fer reflexionar una estona sobre el tema. Vaig arribar a la conclusió que tant de bo un raonament així el pogués fer amb aquella senzillesa qualsevol dels sardanistes d'avui en dia.

El cigró negre

L'11 de setembre

2009-09-19T11:45:00.004+02:00

Cava commemoratiu i Loteria de Nadal

2009-08-28T20:05:00.003+02:00

Durant la darrera celebració de la Nit de la Sardana, es van posar a la venda ampolles de cava per a commemorar l’Aplec de la Sardana de Malgrat.
A la xapa de cadascuna d’elles s’hi reprodueix el cartell de l’Aplec.
Per a tots els amics sardanistes que no van poder adquirir una d’aquestes ampolles de cava commemoratives aquell dia i en vulgui comprar alguna, tan sols s’ha de posar en contacte amb l’agrupació.

Tanmateix, comunicar-vos que enguany tenim a la vostra disposició una participació del número de la Loteria de Nadal que l’agrupació ha comprat.

Ballada de sardanes amb la Baix Empordà

2009-08-22T08:02:00.002+02:00

La Cobla Baix Empordà és la convidada de la ballada de sardanes que tindrà lloc a la plaça Josep Anselm Clavé de Malgrat de Mar. Serà aquest diumenge dia 23 d’agost i començarà a les nou del vespre.
En l’actualitat, la Cobla Baix Empordà està formada per: Pau Torres, Amadeu Cuadrado, Joan Casellas, Albert Balmaña, Núria Rutllan, Tomàs Balmaña, Alfons Casellas, Marçal Gallego, Joan Fañé, Anna Serra i Bàrbara Ardanuy.

Nit de Festa Major

2009-07-10T09:16:00.002+02:00

Primera ballada d’estiu

2009-07-03T21:21:00.001+02:00

Aquest diumenge dia 5 de juliol iniciem les tradicionals ballades d’estiu. Serà a les 9 de la nit amb la cobla Baix Empordà. La ballada tindrà lloc a la plaça Josep Anselm Clavé de Malgrat de Mar. Us hi esperem!

22ena Trobada Sardanista Infantil

2009-06-22T15:30:00.002+02:00

Aquest diumenge dia 21 de juny hem celebrat la 22ena Trobada Sardanista Infantil. Hi han participat vuit colles: Cassà de La Selva, L’Escala, Sant Pere Pescador, Verges, Salt Sardanista, Roses, Jonquera i Malgrat. La cobla convidada ha estat la del col·legi Santa Maria de Blanes. La trobada ha acabat amb un espectacle infantil a càrrec del mag Xarrier i amb una gran xocolatada per a tots.

Programa del 35è Aplec de la Sardana

2009-06-18T04:00:00.001+02:00

cliqueu damunt les imatges per veure-les en gran

22ena trobada infantil

2009-06-03T13:28:00.003+02:00

clic damunt la imatge per veure-la en gran

Pel reconeixement de la sardana com a tresor del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra

2009-05-15T19:34:00.003+02:00

L’organització Capital de la Cultura Catalana ha fet públiques, el dia 28 d’abril de 2009, les 100 candidatures que opten a convertir-se en algun dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra. Aquesta campanya es desenvolupa amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.

La selecció d’aquests 10 tresors es decideix per votació popular que s’efectua fins el dia 31 de maig.

La Sardana, evidentment, està inclosa entre les 100 manifestacions que participen en aquesta campanya que abasta des de l’Aplec del Pi de les Tres Branques fins al Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm. Podeu veure la llista completa de candidates marcant aquí.

En principi, pot semblar que la Sardana parteix d'una posició avantatjada, ja que cobreix un àmbit territorial molt més ampli que moltes de les altres manifestacions i més ara que el Govern ha iniciat els passos per a declarar la Sardana com a Dansa Nacional de Catalunya, a instàncies de la Federació Sardanista i amb el suport de prop d'uns dos-cents municipis.

Malgrat això, no és així. Tot i que, certament, aquests arguments avalen els mèrits de la Sardana per ser un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, cal recordar que l'elecció és per vot popular i, per tant, les candidatures que aconsegueixin una mobilització més gran són les que tenen més probabilitats de ser les escollides.

3256 persones ja han votat durant els tres primers dies d'elecció i és força probable que moltes d'elles ho hagin fet com a resposta a campanyes d'altres candidatures. Tot i que algunes propostes són força locals, solen tenir darrere seu els Ajuntaments i/o Entitats potents que les avalen. Aquests avaladors, en alguns casos, han facilitat inclús punts d'accés a Internet gratuïts on poder votar tothora per la seva candidatura. Contra això, costa competir.

Així doncs, l'única forma d'aconseguir aquest reconeixement és a través d'una implicació massiva per part dels sardanistes i simpatitzants, votant i demanant el vot d'altres sardanistes i simpatitzants.

En aquest sentit i davant la que creiem que és justa necessitat de que la Sardana sigui un d'aquests 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, us encoratgem a que prengueu un paper molt actiu:

* Votant per la candidatura 91 (la Sardana) en el formulari que trobareu aquí

* Demanant el vot o reenviant directament aquest correu a través dels mitjans al vostre abast:

-Que les agrupacions sardanistes demanin el vot als seus socis i simpatitzants, i en els seus actes del mes de Maig
-Que les colles sardanistes ho reenviïn als seus components
-Que els programes de ràdio de caire sardanista ho difonguin en els seus espais
-Que les entitats o particulars amb pàgina web, incloguin una ressenya demanant el vot
-Que tot sardanista o simpatitzant ho reenviï a tot sardanista o simpatitzant que coneixi

i recordeu que la data límit per a votar és el 31 de Maig d'enguany.

Tothom pot votar per més d'una candidatura i, per tant, us animem també a votar per la 92 (el so de la cobla) i a aquelles altres candidatures que creieu que mereixen aquest reconeixement. En qualsevol cas, és important no dividir forces i per tant us encoratgem a que, com sardanistes i/o simpatitzants, voteu almenys i en primer lloc per la candidatura 91.

Podeu llegir la notícia, la llista de candidatures i la campanya engegada per una d'aquestes candidatures locals (L’Associació Misteriosa Llum de Manresa) fent clic aquí.

Si necessiteu cap informació addicional sobre aquesta votació, dirigiu-la directament als organitzadors a info@ccc.cat, ja que nosaltres no tenim més informació que la que que ja us hem transmès.

Rebeu una molt cordial salutació.

La sardana AL MESTRE PUIGFERRER de Josep Coll guanya la 20ª edició de La Sardana de l’Any

2009-05-13T23:03:00.001+02:00

Perpinyà acollirà la final d'aquest certamen, el maig de 2010

Accents gironins per a una final d'horitzons d'ampli abast en la gala celebrada a l'Auditori de Girona, el 9 de maig a la tarda, per a proclamar la peça musical mereixedora d'ostentar el títol de La Sardana de l'Any. El compositor i tenorista Josep Coll ha guanyat aquest guardó de popularitat amb els vots de 327 persones del públic assistent al concert, atorgats a la seva sardana titulada “Al mestre Puigferrer”.
Un reconeixement de més d'un terç dels assistents al concert gironí, reblat també pels responsables dels 34 mitjans de comunicació d'arreu de Catalunya que han col·laborat en la divulgació de les eliminatòries de la 20ª edició d‟aquest certamen que promou la Federació Sardanista i que han determinat que aquesta mateixa sardana de Josep Coll obtingués també el Trofeu Federació.
El primer accèssit de La Sardana de l'Any l'ha obtingut la peça titulada “Foment de Prada de Conflent” del recentment traspassat Josep Solà, amb un total de 151 vots. I el segón accèssit l'ha aconseguit Carles Santiago amb la seva sardana “La plaça del paraigües”, amb 116 vots.
Però enguany, el palmarès de La Sardana de l'Any s'ha ampliat, obrint-se a la participació dels oients de les diferents emissores i mitjans que han transmès el concert de cloenda del certamen, els quals han pogut votar per mitjà de missatges SMS. Per primera vegada, La Sardana de l'Any ha tingut una participació no presencial, en el lloc de celebració del concert final del certamen. Un 27% dels vots de telefonia mòbil han decidit l'atorgament del Trofeu Sardamòbil a la sardana “Onades daurades a Palamós”, de Xavier Cassanyes.
Brillant és el qualificatiu que correspon a la gala gironina de La Sardana de l'Any, del 9 de maig. Un operatiu que ha funcionat com un engranatge de precisió, des dels presentadors Rut Martínez i Josep Baiges, fins a l'equip que ha fet l'escrutini dels vots, integrat per col·laboradors de la Federació Sardanista de Catalunya i de les entitats Amics de la Sardana Terranostra de Girona i Agrupació de Sardanistes de Caldes de Malavella, passant pel nombrós públic arribat d'arreu del país amb els seus màxims responsables i representants de l'Ajuntament de Girona, del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.
Però si la festa ha estat brillant, la part artística de l'acte ha estat excepcional. L'Auditori de Girona ha estat una magnífica caixa de ressonància per a les melodies de les 10 sardanes finalistes de La Sardana de l'Any, d'un notable nivell artístic i amb una bona execució musical per part de les Cobles La Bisbal Jove i Ciutat de Girona, sota la batuta de Marcel Sabaté.
La segona part del concert, a càrrec de l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu i de la Cobla Ciutat de Girona, dirigides per Salvador Brotons, amb Jordi Molina com a solista de tenora, ha aconseguit l'entusiasme dels assistents.
La dimensió simfònica d'aquesta vetllada s'ha iniciat amb “L'Aplec” una interessant i poc divulgada composició d‟Agustí Bornunyó per a gran orquestra; i ha prosseguit amb l'estrena d‟una obra de Marc Timón titulada “Cançó de bressol per a fer adormir la guerra”. El públic ha premiat amb una gran ovació la interpretació d'aquesta obra per a orquestra simfònica, cobla i rapsode que evidencia les dots creatives del jove músic empordanès Marc Timón, amb un gran treball que comunica sensacions i sentiments a través d'un llenguatge musical expressiu i contundent, dúctil i vibrant.
L'obra "Concert catalanesc" de Salvador Brotons ha reblat el clau de la festa musical del certamen La Sardana de l'Any. Una composició, en tres temps, amarada d'evocacions de temes musicals catalans amb una gran càrrega simbòlica i emotiva, magistralment estructurada per Salvador Brotons en una versió ampliada per a orquestra simfònica, cobla i tenora solista. Els aplaudiments d‟un públic posat dempeus han rebut aquesta interpretació amb entusiasme, avalant el projecte de portar aquesta obra a la ciutat americana de Vancouvert aquest mateix mes de maig en una magnífica oportunitat d'exportar la música catalana més enllà de les nostres fronteres.
La Federació Sardanista de Catalunya ha donat a conèixer que la final de la propera edició de La Sardana de l'Any se celebrarà el dia 15 de maig de 2010 al Palau de Congressos de Perpinyà. De moment, però, ha posat a l'abast de tothom la possibilitat novedosa de descàrrega de tons de les deu sardanes finalistes de La Sardana de l‟Any 2008, presentades a Girona, per mitjà de missatges SMS enviats al número 7442 amb la paraula FINALISTA seguida del número de la sardana que hom es vulgui descarregar d'acord amb l'ordre d'interpretació a l'Auditori de Girona. Aquest servei està disponible només per a mòbils preparats per a descàrrega de sonitons reals (mp3). El preu del missatge és de 1,20 euros.

10 de maig de 2009

Diada del Soci Sardanista (2)

2009-04-09T16:55:00.005+02:00

Diada del Soci Sardanista

2009-04-02T03:19:00.000+02:00

Núria Feliu a la celebració de la Diada del Soci

2009-03-30T19:46:00.003+02:00

vídeo: Malgrat Confidencial

Ja es poden recollir les invitacions per veure l’actuació de Núria Feliu

2009-03-23T22:11:00.000+01:00

Aquest diumenge dia 29 de març, l’Agrupació Sardanista Malgratenca La Barretina celebrem la “Diada del soci”. Hem convidat a la cantant Núria Feliu, que ens oferirà un recital de poesies al Centre Cultural.
Degut a què l’aforament del centre és només de 212 places, les invitacions per poder assistir a l’actuació són limitades. Si hi voleu anar-hi heu de recollir la invitació avui dimarts mateix, des de les 6 de la tarda fins a 8 del vespre al bar de La Barretina. Els socis que ens acompanyin durant tot el dia ja tindran reservada la invitació, que els hi donarem al restaurant.

Trobada de l’Agrupació d’Aplecs Sardanistes

2009-03-10T08:02:00.000+01:00

Malgrat de Mar va acollir la 174ena trobada de l’Agrupació d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines. Els representants de vint-i-una poblacions van tenir l’oportunitat d’intercanviar opinions i inquietuds relacionades amb el món de la
sardana. Durant l’acte, es va poder veure un DVD realitzat per Xavier Colom, mestre en una escola de Sant Hilari Sacalm. El treball de Colom pretén convertir-se en una mena d’enciclopèdia de la sardana. Està dividit en nou apartats i s’hi pot trobar la història, la música, els compositors, la dansa, els cartells...
La trobada va tenir lloc en un conegut restaurant del municipi i va aplegar-hi una vuitantena de persones.
Mentre que el 1973 eren disset les poblacions associades que celebraven l’aplec de la sardana, en l’actualitat ja en són trenta-dues. Malgrat de Mar s’hi va adherir l’any 1985.

Publicat al nº 19 de la revista Celobert (ed. Malgrat)

Sortida per triar la Sardana de l’Any

2009-03-07T17:26:00.001+01:00

El pròxim dia 9 de maig, l’agrupació organitza una sortida a Girona per anar a triar la Sardana de L'Any. Al matí es visitarà el Temps de Flors, al casc antic. Després s’ha previst dinar al restaurant Lloret. Ja de cara a la tarda assistirem al concert que es farà a l'Auditori de Girona.

El preu de la sortida, que inclou: autocar, dinar i entrada a l'auditori és de 42 euros.

Les places són limitades.

Curset de sardanes per adults

2009-02-26T14:19:00.000+01:00

CADA DISSABTE DE 6 A 7 DE LA TARDA A PARTIR DEL DIA 7 MARÇ

AL 2º PIS DE
LA S.C.R. LA BARRETINA VERMELLA

Organitza:
Agrupació Sardanista Malgratenca La Barretina

Col·labora:
Regidoria de Cultura Ajuntament de Malgrat de Mar
S.C.R. La Barretina Vermella

audicions 2009

2009-02-06T10:54:00.003+01:00

cliqueu damunt la imatge per veure-la en gran

homenatge a Jaume Creus i Pepito Mora

2008-12-22T21:23:00.002+01:00

El diumenge dia 21 de desembre, durant la celebració del Concert de Sant Llúcia es va retre homenatge a Jaume Creus i Pepito Mora. Aquestes són algunes de les imatges de l’acte.

concert de Santa Llúcia

2008-12-20T12:22:00.001+01:00

La Sardana, Dansa Nacional de Catalunya

2008-12-12T14:50:00.001+01:00

El ple ordinari de Malgrat de Mar celebrat el passat dijous dia 4 de desembre va aprovar una moció conjunta de tots els grups polítics municipals per declarar la sardana «dansa nacional de Catalunya».
El text ha estat redactat arran de la petició feta per l’Agrupació Sardanista La Barretina de Malgrat de Mar.

Des de la Federació Sardanista de Catalunya, com a representant institucional del moviment associatiu que treballa per a la promoció de la sardana, us enviem la proposta perquè el ple del vostre ajuntament aprovi una moció per demanar al Parlament que la sardana sigui declarada institucionalment com a ‘dansa nacional de Catalunya’, atès que és un element destacat del patrimoni cultural català.
Aquesta campanya rep el suport de les delegacions territorials del Principat que coordinen els aplecs de la sardana. Per tal de facilitar-vos la redacció de la moció que us proposem d’aprovar, us adjuntem el model que hem elaborat.
Així mateix, en cas que el ple acceptació la proposta que us fem, us agrairíem que ho notifiqueu al Parlament de Catalunya i a la Federació Sardanista de Catalunya.

(...)

Bartomeu Duran i Olària
President de la Federació Sardanista de Catalunya

Barcelona, setembre de 2008

36è Concurs de Colles Improvisades

2008-12-09T14:31:00.001+01:00

l'Aplec en imatges

2008-11-16T20:18:00.004+01:00

són algunes de les imatges que va captar Vicens Tomàs durant la celebració de l'Aplec

"el clau" en el mur de Pep Ventura

2008-10-30T09:40:00.002+01:00

la guanyadora

2008-10-19T12:50:00.000+02:00

Silvia Boitià, de Malgrat de Mar, ha estat la guanyadora del sorteig de l'Aplec de la Sardana.

el número del sorteig de l'Aplec

2008-10-07T16:29:00.000+02:00

9.842
cap de setmana 2 persones
Hotel i Spa Center
Estival Park ****(Salou)

l'Aplec de tothom

2008-10-06T22:12:00.002+02:00

homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer

2008-10-03T09:09:00.004+02:00

El que jo penso

2008-09-19T18:04:00.001+02:00

Els amics de Malgrat em reclament unes ratlles que fa temps que els dec i com que és un deute, i no és ètic tenir dutes, aprofito una tarda de dissabte per asseure’m un dia més davant l’ordinador, i escriure uns pensaments que, probablement aixequin polseguera. Pot ser que algú s’escandalit-zi; que sorgeixein veus que diguin que m’he begut l’enteniment; també pot ser que un sector pensi com jo; en tot cas, aquesta és una opinió personal, sempre des del respecte a les persones, però dient les coses de la única manera que les ser dir: clares i catalanes.
Fa temps, per no dir anys que s’està buscant la sol.lució màgica per portar gent al món de la sardana. Se’n parla i se’n torna aparlar, però ningú troba la sol.lució. I és que no ens enganyem, la sol.lució no hi és.
D’una banda ens trobem que el jovent no va als actes sardanístics, i doncs, a aquestes alçades encare ens causa extranyesa?. Quan nosaltres erem joves, la sardana va ser un dels pocs al.licients que teniem per poder sortir. No teniem cotxes, -els desplaçaments als aplecs es feien de manera col-lectiva, amb autocars-; no hi havia ni video-consoles, ni internet i si m’apureu, només tenien TV quatre privilegiats. Els que viviem en un poble, amb l’excepció del cinema i els balls de festa major, poca cosa més teniem. I el cinema passava per una estricte censura que ens retallava fins i tot un petó.
Qué podiem fer? No gaire res més que anar a ballar sardanes. Allà coneixiem gent –jo hi vaig fer molts i bons amics- coneixiem el país anant als aplecs, feiem conversa i alhora, una petita cultura.
Aquests esquemes avui no són vàlids de cap manera. Noves tecnologíes, la gent va a la seva, els valors ja no són els d’abans i l’oferta lúdica i cultural és immensa. Si a tot això hi afegim les carreteres, els vols de baix cost i el poder adquisitiu que gairabé tots tenim, no podem de cap manera sommiar en tenir gent jove als aplecs i ballades.
Però hi ha molt més. La contractació d’una cobla val diners, masses pels que l’han de pagar i pocs pels soferts músics que han de tocar, especialment en dies festius, lluny de la família, després de fer desplaçaments, a voltes llargs, per a questes carreteres, amb nits sense dormir, i un llarg etc.
La nostra societat ha canviat tantíssim en els darrers anys!!
Digueu-me racista, si voleu. Jo em dic classista i ordenada, cada ú i cada cosa al seu lloc!.
Aquesta primavera, en anar a cubrir una roda de premsa a Girona, relacionada amb la sardana a l’escola, en una xerrada posterior a l’acte, un representant de la Generalitat em comentava la seva esperança que els infants fills d’inmigrants coneguessin la sardana i la cobla a l’escola, per després incorporar-se a la nostra cultura. Jo li vaig dir que sommiava truites, que això no succeiria, però ell segui inssistint. És la trista realitat que he pogut copsar una i altra vegada. Als inmigrants que s’han instal.lat al nostre país, per molt que ens dolgui, no els interessen les nostres tradicions, no! de cap manera. Si tinguessin la més mínima intenció d’adaptar-se a la nostra cultura, intentarien conèixer-la, cosa que no fan, i passarien de posar parabòliques als balcons per veure les seves televisions. A prop de casa en tinc exemples, ni TV3 ni les cadenes estatals que parlen la llengua de Cervantes. Només els interessa guanyar diners per enviar als seus paissos, cosa llógica, fins un cert punt. Adaptar-se ells a nosaltres?, que dius boig!!, que va!. Estic tipa de sentir la frase “en mi país...” i jo els dic, “en aquest país, que és el meu, que no és Espanya, és Catalunya, les coses les fem d’una altra manera!!!”, però és predicar al desert.
En aquest mateix context, tmbé tinc una referència, escollida d’entre un munt. En un aplec, un parell d’anys enrera, una persona de l’organització, mestre de professió i persona amb uns gran valors, se sentia satisfeta de veure que entre els badocs que s’havien apropat al recinte, hi havia un parell de magrebins. Cofoia em deia, “mirà, de mica en mica es van inetressant per la nostra cultura”. I jo li vaig respondre, “sommies truites. Són aquí, perqué ells estàn acostumats a fer vida al carrer, han sentit música i s’han apropat a veure que s’hi cou. Res més que això”.
Estem molt lluny de que succeeixí el que va passat anys enrera amb la inmigració de la pesínsula ibèrica. Es separava la llengua, (alguns després de molts anys, encara no em aconseguit que parlin català, però com a mínim l’entenen), però erem molt més propers en un seguit de coses. Els que ens han arribat de països llunyants, sud Amèrica, Rumania, Eslovenia, Magreb, Senegal, amb tots els respectes com a persones, venen de païssos tant i tant diferents a nosaltres que els caldrà anys i anys per entendre la nostra manera de ser ide rebot poltser alguna mínima part de la nostra cultura. Mentrestant, mestres ells van assumint aquest aprenentatge, la sardana anirà envellint i si Déu no hi posa remei, com tot en aquest món , arribarà a la seva fí.
Ës més que lamentable, però cert, i qui no ho vulgui veure, no fa altra cosa que amagar el cap sota l’ala. Sol.lucions no n’hi han.
Sempre he estat una persona optimista, però ara, estic convençuda que hem tocat fons. Si algú té la sol-lució, em treuré el barret. Ja tindré molta sort si, fins arribar a la meva jubilació, puc seguir parlant de sardanes al Diari de Girona.

Montserrat Juvanteny
Redacció “SARDANA” Diari de Girona
Premi Mitjans de Comunicació OBP 1997
Premi Floricel Rosa d’Or 2000

34è Aplec de Malgrat de Mar

2008-09-19T18:03:00.000+02:00

El 2008 serà recordat per molts sardanistes i els agrupaments d’esbarts com l’any del canvi de la junta directiva de l’Obra del Ballet Popular, una institució que en els anys de la postguerra va servir de resguard a moltes petites entitats sardanistes, agrupaments d’esbarts i algunes entitats de la cultura popular catalana que en el temps més repressiu de la dictadura franquista les volia incorporar obligatòriament a la disciplina d’ Educación i Descanso.
En el transcurs dels anys l’Obra del Ballet Popular va instaurar i promocionar els principals certàmens sardanístics i de dansa tradicional, que en aquell temps ens servien per iniciar la recuperació de la nostra cultura que estava perseguida. L’any 1960 Girona va ser proclamada la primera Ciutat Pubilla de la Sardana, una proclamació tant restringida per les autoritats opressores de la nostra cultura, que no van autoritzar que es construïssin dos dels símbols més importants del pubillatge: el monument de la Sardana i la Clau de la Ciutat”.
El resultat de tots aquets anys a estat el d’una entitat capdavantera entre les dedicades a la cultura popular i tradicional catalana: un total de 47 ciutats pubilla de la sardana, proclamades; fins a 51 trobades d’esbarts dansaires a Montserrat, han instaurat i atorgat anualment els premis de la sardana i de la dansa a persones que n’eren mereixedores i van instaurar a Montserrat el monument de la Sardana i de la dansa al camí dels Degotalls.
El 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir a l’Obra del Ballet Popular la Creu de Sant Jordi, per l’exemplar trajectòria en defensa de la Cultura Catalana.
L’ultima junta que va dirigir l’entitat havia estat elegida l’any 1989 i amb alguns canvis de les persones que la formaven i va arribar fins al 2007, any que van decidir dissoldre l’entitat i traspassar-ne les competències a les dues entitats que actualment son més representatives en la feina que fins ara feia l’Obra del Ballet Popular: els certàmens sardanistes, a la Federació Sardanista de Catalunya, i els de dansa a l’Agrupament d’Esbarts.
L’assemblea de dissolució no es va consolidar per dos vots de diferència i llavors se’n va convocar una altra per elegir una junta per dirigir l’entitat. Es van presentar dues candidatures una de la Federació Sardanista de Catalunya que jo presideixo i l’altra una que estava formada per un agrupament d’esbarts. El resultat va ser majoritari a favor de la junta presentada per Federació Sardanista, que va ser l’elegida i serà la junta que d’ara endavant dirigirà, l’Obra del Ballet Popular
Com a president de la Federació he acceptat aquest nou repte. Confio que tant per part dels sardanistes com dels dansaires d’esbarts tindré el suport necessari per tirar endavant aquesta nova singladura.
Vull donar les gràcies a els organitzadors del 34è Aplec de la Sardana de Malgrat de Mar per la gentilesa que han tingut de deixar-me explicar en aquest butlletí el resultat de l’assemblea i elecció d’una nova junta directiva per dirigir l’Obra del Ballet Popular.

Bartomeu Duran
president de la FSC: i de l’OBP

Classificacions

2008-09-19T18:02:00.000+02:00

Les persones humanes sovint tenim la dèria de classificar a la gent segons d’on son, així ens sembla més fàcil saber com es comportarà algú segons el seu lloc d’origen. D’aquesta forma, els orientals són obedients, els anglesos puntuals, els italians lligons, els musulmans radicals, els negres corren molt, i els espanyols treballen poc.. Si ho mirem dins l’àmbit espanyol, veurem que els bascos són brutus, els madrilenys xulus, els gallecs no parlen clar, els aragonesos són molt de pagès, als andalusos els agrada massa la festa i, els catalans garrepes. I ningú sap qui va ser el primer a fer aquesta classificació. I diré més: tothom coneix a gent que no compleix ni de lluny aquests estereotips, però està d’acord amb la classificació.
Doncs jo no. És possible que els catalans siguem una mica garrepes als ulls de la resta d’estat espanyol, ho accepto. Accepto també que aquesta imatge se’ns ha reforçat en els darrers anys perquè els nostres polítics només fan que demanar més diners, és cert... Però jo crec que als catalans ens uneix una característica molt més marcada que no pas aquesta: mai estem contents amb el que tenim.
No us hi heu fixat? Si no es veu la tele be, ens queixem. Però si posen un repetidor dalt d’un turó, rondinem perque no ens agrada com queda. Si no es fa cap activitat al poble, és un poble mort, però si se’n fan, ens queixem del soroll i dels carrers tallats. Si tenim ombra, tallem els arbres per veure el sol i llavors, enyorem l’ombra i tornem a plantar arbres... Quan hi ha botifarra per menjar, volem embotit. I si hi ha embotit, reclamem botifarra... I els sardanistes no som pas diferents! Volem que el jovent composi sardanes, però a la plaça només fem que reclamar les de tota la vida. Ens passem els dies demanant sortir més als mitjans de comunicació i, quan hi sortim ni ho mirem, ni ho promocionem, i sempre ens sembla que o bé s’emet fora d’hores, o bé ha estat totalment desencertat... Si fem el que s’ha fet tota la vida diem que sempre és el mateix però quan algú prova alguna cosa diferent el censurem i l’enfonsem tant com podem.
Ja sé que estareu pensant que aquest comportament el defineix perfectament una dita catalana que diu si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit, o dit d’altra manera, que ningú ens fa bé les coses. Però no és això i la prova la tenim a Malgrat mateix, concretament a l’Aplec. M’he passat moltíssims anys sentint queixar-se a la gent de l’Aplec de Malgrat, que sempre plou o que si no, fa fred. I la veritat és que tenien raó, perquè la pluja ha amenaçat o ha visitat l’aplec en forces ocasions com també és cert que en el Parc del Castell de seguida hi feia un fred que pelava. El problema va venir l’any passat que, com tots recordareu, va fer un temps magnífic, digne del millor dia de juliol o d’agost. Llavors, és de suposar que tothom estaria contentíssim, oi? Doncs no! Tot eren queixes de que feia massa sol, de que feia massa calor, de que no fa gens d’aire... Així doncs en què quedem? Potser aquest any seria bo envoltar el Parc Francesc Macià amb una gran bombolla i climatitzar-la perquè així quedaria modern i ningú es queixaria. Però ben mirat, tampoc ens posaríem d’acord per la temperatura que hauríem d’estar i, de ben segur, que algú sortiria a ballar a fora argumentant que s’hi està millor que a dins...
Si us he de ser sincer, a mi m’encanta que la gent rondini i es queixi. I sabeu per què? Perquè vol dir que tenen criteri, que s’impliquen, que els importa el projecte i, de passada, t’ajuden a millorar per l’any vinent.
Francament, el dia que hi hagi Aplec i ningú hi trobi cap pega, cap problema i tot siguin felicitacions, aquell dia deixaré de col•laborar-hi. Per que hauré format part de l’Aplec perfecte, sublim, insuperable.
I ja ningú ho podrà fer millor.

El cigró negre

Benvolguts sardanistes,

2008-09-19T18:01:00.000+02:00

Ha arribat el dia de la major festa de la sardana a Malgrat. Aprofitem-ho. És el dia que hem d’expressar el nostre més gran compromís en la dansa que s'hauria de denominar nacional de Catalunya. I a més, hauríem de fer l'esforç de gaudir-ne com mai aquest dia.
La sardana necessita que l'estimem amb el cor, tant se val com, o de quina manera sigui, s'ha d'estimar. Els sardanistes tenim la idea que si no es fa a la nostra manera ja no só sardanes, i això no és correcte. A un fill mai se li pot tancar la porta per dolent que sigui.
La sardana també necessita que l'escoltem. Té mil formes, mil matisos i els tenim que retenir tots, no podem perdre'n cap d'ells. Tant li fa que sigui clàssica com contemporània, balladora o de concert, de deu, de set o de dues tirades, això no importa. El que sí importa és que sempre és atractiva, moderna, jove, brillant, engrescadora, joiosa i una llarga corrua d'adjectius que en podria fer milions d'escrits.
També necessita que la defensem, ja que si no ho fem nosaltres qui ho farà?. Necessita que la defensem davant de les autoritats que moltes vegades se'n obliden de la seva existència. Davant dels intransigents, que es pensen que nomes ells tenen la veritat. Davant dels que no la coneixen, que diuen que sempre sona igual. Davant de nosaltres mateixos que ens creiem que es l'únic que hi ha al món, quan hi ha moltes formes d'expressió i amb molt mes públic al darrera.
En definitiva la sardana necessita que tots el sardanistes, i dic tots, sense exclusió de cap, ens posem les piles per continuar buscant la manera de fer-la cada dia, cada minut, més i més gran, en els aplecs, les ballades, els concerts, els concursos, les composicions, en els compromisos, en qualsevol de les històries entorn seu, que es facin. Tenim de ser militants sardanistes cada dia de la nostra vida. Hem d'exigir el reconeixement que es mereix, l'estatus que li correspon, el mèrit que té, però també nosaltres li hem de donar, perquè no només tenim drets si no que també tenim deures envers aquesta dansa que tantes alegries ens ha donat.
Només em resta felicitar-vos perquè els malgratencs, sé que aquest esforç ja el feu. I prova d'això n`és l'Aplec que avui presenteu.
Per molt anys i visca la sardana!

XAVIER TRESSERRAS
President de l'Agrupació d'aplecs sardanistes de les Comarques Gironines

SCR La Barretina Vermella

2008-09-19T18:00:00.009+02:00

L’any 2008, la Societat Cultural i Recreativa La Barretina Vermella està gaudint de 125 anys. Han estat anys més bons, anys més dolents, però tots, han estat anys al costat de Malgrat, del poble de Malgrat, i de la gent de Malgrat.
I ara estem d’enhorabona ja que estem de festa!!! Tot un any ple d’actes que duem a terme puntualment (cantada d’havaneres, festivals, concerts, balls, ...) degut a la celebració del 125è aniversari (1883-2008) de la nostra entitat, Societat cultural i recreativa la Barretina Vermella.
Com molt bé sabeu, dins de les nostres seccions hi trobem ubicat l’Agrupació Sardanista que enguany celebra el 34è Aplec de Malgrat.
Els barretinaires sempre hem fet front i lluitant perquè la sardana i la cultura catalana es mantingui viva en el nostre poble que tan ens estimem.
Per això recolzem, com sempre, l’aplec que celebra esmentada agrupació any rere any. Aquest aplec es durà a terme com els últims anys en el parc Francesc Macià on enguany podrem disfrutar i gaudir de tres estrenes que gràcies a aquest Agrupació i als mateixos compositors, han sigut dedicades a la nostra entitat. Les estrenes són les següent:
- Posa’t la barretina Jordi Feliu
- La tenora i la barretina Sigfrid Galbany
- A la barretina fem 125 anys Josep Farras
Un altre de les celebracions dins de l’aplec”el de tothom”, és el natalici del compositor i gran mestre Manel Saderra i Puigferrer (1908-2000), un home que estava vinculat al nostre poble concretament amb la família Puigferrer.
Esperem que tots els malgratencs i els que estimen la sardana d’arreu visitin i comparteixin el nostre aplec, on farem xerinola en bona companyia i envoltats de la nostra dansa que tan ens identifica.
Desitgem que l’esforç que fa l’Agrupació sardanista pel bon funcionament de l’aplec, estigui recompensat!!!
Aprofitem l’avinentesa per donar les gràcies als compositors i a l’Agrupació per dedicar part de la seva labor a la nostra societat que està de festa, així com també convidar-vos als actes propers.
Una salutació molt cordial de part de la junta de SCR La Barretina Vermella.

Joan Bigas i Avellaneda President de l’entitat

Homenatge a Verdaguer dels Aplecs de les comarques Gironines

2008-08-28T12:24:00.002+02:00

Santuari de la Mare de Deu del Mont
diumenge 14 setembre 2008

Cobla Principal d'Olot

Santuari:

11 del matí: homenatge a mossèn Cinto
sardana: Verdagueriana, de Lluís Albert
ofrena floral al monument
presentació pel president de l'Agrupació d'Aplecs, Xavier Tresserras
lectura de "La Sardana", poema de Verdaguer
sardana: A mossèn Cinto, de F. Mas i Ros

12 del migdia: missa solemne a la Mare de Deu
ofrena d'una llàntia votiva de l'Agrupació d'Aplecs

1 del migdia: encant de coques

Pla de Solls:

2/4 de 3 de la tarda: dinar popular
menú:
fideuà
pollastre a l'all
postres, pa, beguda i cafè
preu: 16 euros (tot inclòs)

inscripcions:
fins el 10 de setembre al número de compte 2100 0020 02 0200361098, indicant el nom i la quantitat de comensals.
Per a més informació: 93 761 18 56 (Montserrat)

a 2/4 de 5 de la tarda: audició de sardanes
Per tu ploro
Flors del Pirineu
Maria del Mont
L'aplec de la muntanya
Constància
Petita ofrena

en cas de mal temps, el dinar i les sardanes de la tarda es faran al poliesportiu de Lladó

13ena Nit de Festa Major

2008-07-24T12:54:00.005+02:00

DOBLE AUDICIÓ DE SARDANES

Peixateries Velles i carrer del Carme
dissabte 9 d'agost a les 20h

Cobla Ciutat de Girona:
"Banyuls Ciutat Pubilla" - Max Havart
"Una sardana" - J.M. Tarridas
"Ja fa 10 anys" - Jordi Leon
"El pont de les 15 arcades" - Carles Santiago
"Les nenes maques de Santa Susanna" - J. Carbó
"Grup badaloní La Rambla" - Lluís Buscarons

Cobla Principal del Llobregat
(exhibició de la colla sardanista Antaviana):
"Poble de fillols" (exhibició) - Rene Picamal
"Repuntejant" (exhibició) - J.M. Boix
"Vol erany" - Manel Saderra
"Com la neu, blanca" - Josep Cassú
"Noces d'or" - Ricard Viladesau
"Cantant l'amor" - J. V. Juli "Xaxu"
"Portal de la mediterrània" - Joan Lázaro

hi haurà sopar popular (7 euros) i xocolatada!

34è Aplec de Malgrat de Mar

2008-07-17T16:51:00.004+02:00

al Parc Francesc Macià

dissabte dia 4 d'octubre 20h
Revetlla d'Aplec
Cobles:
Ciutat de Girona
Ciutat de Cornellà

diumenge dia 5 d'octubre
Aplec de la Sardana
Cobles:
Principal de la Bisbal
Selvatana
Principal del Llobregat
Jovenívola de Sabadell

hi haurà dinar i sopar popular!

Ciutat Pubilla de la Sardana

2008-07-16T15:45:00.000+02:00

La Ciutat Pubilla de la Sardana és un municipi al qual se li han reconegut els seus mèrits i la seva tasca del foment i difusió de la sardana, i que es constitueix anyalment en la capital de la Diada de la Sardana. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960.
El foment de la sardana, tal com l'entenia l'Obra del Ballet Popular, conduïda en aquells moments per Josep Mainar i Pons, Lluís Moreno i Pallí, i Joan Bertran i Gargallo, tenia aleshores una dimensió patriòtica que amb el temps, i especialment a causa de l'adveniment de la democràcia i la recuperació de les institucions nacionals, s'ha convertit en més festiva en els darrers anys.
Des de 1988 també se celebra un aplec de nivell internacional a una altra localitat de fora de Catalunya a part de la designada "Ciutat Pubilla".
Entre els trets característics de cada proclamació, n'hi ha uns quants que han esdevingut consuetudinàriament i que s'han anat repetint cada any:

* Lliçó Magistral: S'ha encarregat a una alguna persona de la localitat de rellevància intel·lectual perquè fes un estudi de la sardana.
* Missatge al Món Sardanista: S'ha encomanat cada any a alguna persona rellevant de Catalunya que fes un comentari de com veu ell la sardana i la transmet.
* Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Per guardonar a persones que hagin destacat en cada conreu.
* Monument: Cada població ha aprofitat l'avinentesa per erigir un monument a la sardana.
* Sardana del Pubillatge: Sardana demanada a un compositor per cada pubillatge.
* Pubilla Universal de la Sardana: En cada edició s'ha escollit una donzella de la població perquè fos la pubilla (en els darrers anys s'ha substituït la pubilla pels sardanistes d'honor, que cada lloc opta segons el seu criteri).
* Les claus: Cada Ciutat Pubilla confecciona una clau que és col·locada al clauer que conté totes les de les diferents ciutats. Aquest clauer roman guardat per la ciutat durant l'any que ostenta el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.

Malgrat de Mar va ésser escollida Ciutat Pubilla de la Sardana l'any 2001

font: viquipèdia